S'acaba la temporada i m'he pres uns moments per escriure aquestes linies. No està de més expressar coses maques vers als que més apreciem. En aquests darrers anys, gràcies a certes persones que he conegut, he après que expressar sentiments positius és d'agraïr i la recompensa que s'obté no te preu.
Us vull dir que durant aquesta temporada al Pou, m'he sentit molt a gust. Amb tots vosaltres, companys i amics entrenadores i entrenadors, jugadores peques i seniors. Cada día d'entreno era reconfortant ser amb vosaltres, veure com les més peques corren amunt i avall, veure com s'ho passen bé, i al mateix temps, veure com nosaltres entrenadors ens enfilem per les parets algun cop... Veure com gent anònima et saluda i et somriu sense un motiu aparent.
Alguns us pensareu que això és un comiat... En Cesc ens deixa? Qui animarà en els partits ara? Qui sap què vindrà en el futur, no hi ha res cert... més ben dit... no tinc res clar encara, i tinc en ment altres experiències per viure abans de posicionar-me en un camí concret (Per molt que l'estimació de certes persones cap a mí em facin dubtar de les meves decisions).
Per això, encara que vagi recuperant voluntat i ganes, encara no vull ser partícip d'un rol més principal. De moment, m'estimo més seguir a l'ombra un temps més, seguir aprenent, ajudant, creant bon ambient, fer el boig perquè la gent s'oblidi de les penes i gaudeixin de la única vida que tenim... Encara no me sento amb prou forces per tornar a entrenar i encara no tinc clar el meu futur professional.
Us vull dir que durant aquesta temporada al Pou, m'he sentit molt a gust. Amb tots vosaltres, companys i amics entrenadores i entrenadors, jugadores peques i seniors. Cada día d'entreno era reconfortant ser amb vosaltres, veure com les més peques corren amunt i avall, veure com s'ho passen bé, i al mateix temps, veure com nosaltres entrenadors ens enfilem per les parets algun cop... Veure com gent anònima et saluda i et somriu sense un motiu aparent.
Alguns us pensareu que això és un comiat... En Cesc ens deixa? Qui animarà en els partits ara? Qui sap què vindrà en el futur, no hi ha res cert... més ben dit... no tinc res clar encara, i tinc en ment altres experiències per viure abans de posicionar-me en un camí concret (Per molt que l'estimació de certes persones cap a mí em facin dubtar de les meves decisions).
Per això, encara que vagi recuperant voluntat i ganes, encara no vull ser partícip d'un rol més principal. De moment, m'estimo més seguir a l'ombra un temps més, seguir aprenent, ajudant, creant bon ambient, fer el boig perquè la gent s'oblidi de les penes i gaudeixin de la única vida que tenim... Encara no me sento amb prou forces per tornar a entrenar i encara no tinc clar el meu futur professional.
Tot i així, aquesta temporada he tingut la sort de viure moments bons i moments no tant bons que, encara que fóssin d'altres equips, els he sentit part de mi. Tot ha estat ple de petits detalls que han calat un mi un bonic sentiment d'apreci i estimació cap a aquesta gran família que sou! Podría seguir amb els elogis pero es faria massa llarg de llegir, així que...
Gràcies a vosaltres, jugadores, y gràcies també a vosaltres, companyes i companys, amigues i amics. Eli, Mar, Oli, Txell, Vinyes, Campa, Sara, Llate, Pantri, Marc, Raúl, Carlos i Eric, formeu una gran família i entre tots, heu fet que el meu cor es tenyeixi de vermell i blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario