Salt és un poble gran, o una ciutat petita que es troba annexionada a Girona pero independent, en gestió i administració, de Girona des del 1983, un anyet després de que jo vingués al mon.
Si hom busca Salt al Google Maps amb el text Salt, Girona, Spain, aquest buscador mostra un magnífic mapa de Salt, amb la curiositat que l'Hospital Psiquiàtric està senyalitzat (sabia que Salt era connegut per la gent gironina pel psiquiàtric, per no que això fos un etiqueta identificativa a nivell nacional o mundial).
Sabem tots que Salt forma part de Catalunya, conseqüentment forma part d'Espanya i conseqüentment forma part d'Europa (no vull entrar en cap discurs nacionalista). I parlant d'Europa, ja fa uns anyets que es va acordar un tractat de la Unió Europea anomenat Schengen Agreement (en anglès) o Acord de Schengen (en català), per tal de suprimir les fronteres entre els països que en formen part.
Fa uns dies, Salt va ser protagonista arreu del país d'una notícia trista i preocupant realacionada amb la inseguretat ciutadana i la immigració (tampoc vull entrar en aquests discursos ara). La cosa no va anar a més i a poc a poc es van calmant les aigues (per molt emprenyats que estiguem el saltencs sobre el tema). Fa uns dies, però, llegeixo una noticia al diari El Punt relacionada amb el conflicte d'inseguretat que varem viure: (aquí us poso una còpia de la noticia)
El portaveu de la farsa
TURA SOLER
Morad el-Hassani, que en la manifestació d'aquesta setmana es va erigir en portaveu espontani de la comunitat magribina, per defensar que no «tots són lladres», retreure que «se'ls criminalitza» a tots i que se'ls etiqueta despectivament com a «moros», tenia raó: no tots són iguals. Per sort, no tots tenen el seu currículum. Ell marca la diferència i ocupa un lloc destacat en el rànquing dels més detinguts. Aquest noi que lluïa en públic un fluid discurs polític i acusava CiU i el PP d'enverinar la situació per assegurar-se un lloc a l'Ajuntament en les properes eleccions, té un llarg currículum de detencions –no s'han de confondre amb condemnes, però–. Una quinzena, amb títols tant variats com ara violència de gènere, atemptat a l'autoritat, conducció temerària, tràfic de droga, agressió sexual i lesions. Efectivament, tenia raó de queixar-se si algú el titllava de lladre: no consta que hagi estat detingut per robatori o furt. Curiosament, El-Hassani, que cridava davant les càmeres que se sent part del poble de Salt, on assegura que ha viscut durant 17 anys i paga religiosament els impostos, té una ordre de no admissió al territori Schengen que totes les policies d'Europa poden veure si posen les seves dades a l'ordinador. Té mèrit el seu arrelament a Salt.
Sé que Salt és te les seves virtuds i problemes, com tothom, i de vegades ens sentim peculiars o diferents. El que no sabia és que Salt no formés part del Territori Schengen. No creia que tinguéssim tant poder gobernamental i administratiu com per formar part o no del territori on volguem, o com per saltar-nos els tractats s'aproven en les altes cambres de govern.
